COMUNITAT DE JESUÏTES
UNA MICA D'HISTÒRIA
Després de la guerra, a principis dels quaranta, quan Sant Cugat era un poble petit amb un gran monestir, els jesuïtes es van començar a instal·lar a l’edifici de la Torre Blanca (avui Casal dels Joves del municipi). Una petita comunitat que s’havia de fer càrrec del nou edifici que s’havia de projectar i edificar en els terrenys de la susdita finca, a les afores de la vila. Eren temps de forta expansió institucional de l’Església i també de la Companyia de Jesús. Del que es tractava era de traslladar el que se’n deia “El Màxim de Sarrià”- a Sant Cugat. Per entendre’ns, el que era el “seminari major” dels jesuïtes on s’hi cursava la filosofia i la teologia que estava ubicat a l’edifici de l’actual Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià.
El nou edifici se’l coneixia al poble com “Can Finestra” i se li feia el retret que estava edificat donant l’esquena a la vila.
La inauguració va ser l’Octubre del 1949 El primer P. Rector va ser el Pere Vila Creus. Aleshores St. Cugat pertanyia a la diòcesi de Barcelona. El bisbe era el Dr. Modrego Casaus, que va presidir la inauguració solemníssima. L’edifici es va haver de construir en moments de molta dificultat econòmica i logística fins i tot per aconseguir els materials adequats. Per començar, els jesuïtes van construir una bòbila a la mateixa finca per subministrar els totxos sense massa problemes. Però les bigues d’acer no era fàcil de trobar-les. Amb tot, es va aconseguir bastir un edifici molt sòlid i funcional que aviat es va omplir de jesuïtes del nostre país i de molts altres indrets. Va ser des del primer moment, una obra apostòlica i universitària de referència per la Companyia de Jesús i per la Església. Se’n deia la Facultat de Sant Francesc de Borja. Allà s’hi van formar moltes generacions de jesuïtes que es van escampar arreu del món en els nous camps de missió que s’anaven obrint: Japó, Índia, Mèxic, Bolívia, Paraguai, etc.
Els anys posteriors al concili Vaticà II, a mitjan seixanta, van estar marcats per canvis profunds a la vida de l’Església que van originar una profunda crisi eclesial. Amb certa rapidesa es va anar produint una reducció notable d’efectius, tant pel que fa a noves entrades de joves a la Companyia de Jesús com per moltes sortides de l’orde. La casa va començar a ser massa gran i moltes finestres es van anar tancant. El que no es va reduir pel que fa a l’espai ocupat va ser la Infermeria Provincial on es tenia cura dels companys jesuïtes més grans i malalts. Aquesta institució encara ara perviu i té un paper essencial pel que fa a justificar la pervivència de l’edifici.
L’any 1967, el que era Seminari Major de la diòcesi de Barcelona, es va transformar en facultat eclesiàstica de teologia, la Facultat Sant Pacià. Al cap d’un temps (1983) essent Prepòsit General el P. Arrupe, es va considerar que era excessiu mantenir dues facultats de teologia en una mateixa diòcesi i es va procedir a fusionar la de Sant Francesc de Borja amb la del Seminari: aleshores començaren a impartir-se els cursos
bàsics de la carrera de teologia a l’edifici del Seminari de Barcelona, mentre que a St. Cugat es creava l’anomenat Institut de Teologia Fonamental, com a centre docent de postgrau i per a la investigació, on s’hi podien cursar llicències i doctorats en teologia.
Encara perviu aquesta institució coneguda generalment com ITF. L’any 1962 s’inicià la publicació de la revista trimestral “Selecciones de Teologia”, que ofereix resums dels principals articles de les revistes teològiques de tot el món. Poc després (1964) s’inicià una altra revista, “Actualidad Bibliográfica de Filosofía i Teología”, amb estudis i recensions de llibres de la temàtica que el títol indica. Ambdues revistes segueixen publicant-se i tenen força acceptació en ambients teològics. També als anys seixanta s’inicià un Cineforum obert a tothom (dirigit per experts com el P. Lluís Espinal, que després seria màrtir a Bolívia, o el P. Ignasi Salvat), del que derivà un Seminari de Cinema, que reuní un important fons bibliogràfic sobre cinema, que encara fa servei.
A mitjà dels noranta, encara hi havia molt d’espai buit a la casa, raó per la qual sent-ne superior el P. JM. Torelló, es va obrir el Casal Borja, que ocupava el claustre i l’ala Est de l’edifici, on hi havia hagut el “filosofat”. Era un casal obert a l’espiritualitat i d’altres activitats al servei d’església i comunitats. Va oferir els seus serveis fins a l’any 2000 en què per manca de recursos personals i econòmics es va haver de tancar.
La casa seguia sent massa gran i infrautilitzada. ESADE va mostrar interès en fer-se càrrec del claustre Oest que havia ocupat l’antic “teologat”, atès que el projecte d’edificació del que seria el conjunt del seu nou campus universitari en aquell sector de la finca li permetria oferir uns determinats serveis complementaris de cara a residència i allotjament relacionat amb l’activitat docent i d’investigació.
Això va fer que es reestructurés l’ocupació de la casa: la comunitat de jesuïtes es va traslladar tota ella a l’entorn del claustre Est, juntament amb la Infermeria que es va acabar de ubicar al tercer pis del mateix claustre.
LA COMUNITAT DE JESUÏTES
Actualment el conjunt de la comunitat és de 34 companys, dels quals, la meitat resideixen a la Infermeria a causa de la seva edat i per raó del seu estat de salut. La majoria són pensionistes, llevat de quatre o cinc que encara estan en edat laboral. Malgrat això, molts encara estan en actiu oferint els serveis que estan al seu abast: col·laboració a la Parròquia, atenció a comunitats religioses, altres tasques pastorals, i per descomptat molts serveis de cara endins que possibiliten la vida de la comunitat.
Hi ha un equip de pastoral format per quatre o cinc companys, encara amb vitalitat i empenta, que tot col·laborant amb molts laics dinamitzen diversos camps d’acció i de servei tal i com es descriu i relata en aquesta plana web a l’apartat “Serveis”: l’Esplai CEL i la naixent comunitat de joves, la litúrgia, la pregària i l’espiritualitat, la formació i la reflexió professional. Els jesuïtes pretenem oferir allò que som i que vivim, des de la nostra espiritualitat ignasiana (exercisis espirituals de Sant Ignasi) i que potser des d’altres instàncies no es pot oferir. En aquest sentit no actuem com si fóssim una parròquia sinó que complementem els serveis del “Monestir” tot aportant allò que podem i com bonament podem.
Entre els companys de la comunitat hi ha professors emèrits de la Universitat o de l’antiga Facultat que encara desenvolupen tasques de docència o com a escriptors i investigadors en el camp de la filosofia i teologia o de la ciència. Alguns d’ells, col·laboren concretament a l’ITF abans esmentat, i l’escola coneguda com “Formació Permanent” que tradicionalment desenvolupa les seves activitats de docència el dimecres al llarg dels mesos de curs acadèmic. Un antic catedràtic de Física de la Universitat autònoma anima un “Seminari de teologia de la ciència”, que reuneix un grup de persones interessades en aquests camps.